Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 80 067 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Varda la Guida essenziala   Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   Dervir un cunt    Wikisource in Lombard    Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

El ducaa in del 1402

El Ducaa de Milan (Italian: Ducato di Milano; Latin: Ducatus Mediolanensis; Todesch: Herzogtum Mailand) a l'è staa on antigh Stat de l'Italia del nòrd duraa del 1395 al 1797 e ch'el comprendeva, al moment de la soa nassida, la pussee part de la Lombardia del dì d'incoeu e di tòcch del Piemont, del Venet, de l'Emilia-Romagna e del Canton Tisin.

El Ducaa de Milan a l'è nassuu offizialment el 11 magg del 1395, quand ch'el Gian Galeazz Viscont, giamò Vicari Imperial e Dominus Generalis de Milan l'ha ottegnuu el titol de duca per mezz de on diplòma firmaa a Praga de l'imperador Venceslaa de Lussemburgh, in cambi de 100000 fiorin d'or. El Ducaa de Milan a l'era donca vun di Stat che formaven el Sacro Roman Imperi, anca se de fatt a l'era indipendent.

El Ducaa el gh'aveva come capidal la città de Milan, menter i sò confin hinn mudaa on mugg de voeult duranta el cors de la soa stòria. Fondamentalment, el Ducaa el gh'aveva sòtta la soa giurisdizion la Lombardia (senza el mantovan, che l'era in man aj Gonzaga), i provinc orientaj del Piemont (Lissandria, Ast, Novara, Vercej), part de l'Emilia del nòrd (compagn de Piasenza e Parma) de la Liguria, de la Toscana e del Venet, oltra che al Canton Tisin, in Svizzera.

Dopo quell del 1395, che el dava al Viscont e a tucc i sò ered mas'c el poder ducal adoma soeu Milan el so contad, cont on alter diplòma imperial, firmaa el 13 otober 1397 semper a Praga, l'imperador Venceslaa de Lussemburgh el recognoss offizialment el poder ducal anca sora i olter territòri sòtta el domini viscontee.

Quell document chì el nòmina anca i center pussee important del noeuv ducaa lombard: Ast, Avenza (Carrara), Bassan del Grappa, Bellun, Bergom, Bòbbi, Borgh San Donnin (Fidenza), Borm, Bressa, Crema, Cremuna, Còmm, Felter, Lissandria, Lòd, Nuara, Noeuv Ligur, Parma, Piasenza, Puntremol, Regg in de l'Emilia, Riva del Garda, Ròcca d'Arazz, Sarzana, Soncin, Tortona, Vercej, Verona e Vicenza.

L'è un fals inveci el diplòma imperial del 30 marz 1397 che 'l proclamava Gian Galeazz Viscont anca Dux Lombardiæ.

(Innanz)

A l' savivet qe ...

Prelad in Vatican per el Concili

El Concili Vatican II a l'è stad un concili ecumenegh de la Gesa catolega, quell de vintun recognossud de Roma e 'l darrer che l'è stad fad. Tirad a man el 25 de sginer 1959 del Papa Giovann XXIII, a la fin de la setimana de orazzion per l'unità di cristian: l'è scominciad in l'otover 1962 e l'è fornid el 8 de dicember 1965, dì de l'Imacolada Concezzion, cont anca el Papa che l'era cambiad, desgià che el Papa Bon l'era mort e haveven votad al so post el Papa Paol VI.

El so obietiv a l'era quell de dervì la Gesa per l'epoca noeuva, e l'è stad paragonad per quella reson chi al Concili de Trent, che l'ha menad a la contrareforma: in tra i reforme pussee importante vegnude foeura del Concili Vatican II gh'è quella de la liturgia, cont el ducument Sacrosanctum Concilium che l'ha vert a pussee de lengua popolar in di messe inveci del latin, in Dei verbum se parla de l'ispirazzion de la Bibia e de la tradizzion, in Gaudium et spes se recognoss la necessità de dervì la gesa ai alter colture e al mond, in Gravissimum educationis se recognoss el roeul di sgent de un fiolin 'me educador pussee important, in Nostra aetate se recognoss el roeul del dialegh in tra religion e in tra confession cristiane (a l'ecumenism gh'è dedicad anca Unitatis Redintegratio), a dì che se denega nagot de quell che gh'è de bon e vera in di alter fed, oltra a proibì ogni forma de antisemitism teologegh, in Dignitatis humanae se recognoss la libertà religiosa e in Lumen gentium se recognoss l'importanza del popol de Dia 'me part de la Gesa.

(Va inanz...)

Ind i oltre lengue...

I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian

Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.

Un proverbe a cas

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nosts Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?