Detrit

En biologia un detrit^[1] o detritus^[2] és un residu, generalment sòlids, que prové de la putrefacció de fonts orgàniques i minerals.^[3] Encara que és matèria orgànica putrefacta, morta, hi ha éssers vius que se'n alimenten, es diuen detritívors. Aquests organismes generalment viuen en aigües estancades o pantans i s'anomenen sapròfags o sapròfits.

La paraula prové de detritum, el participi llatí del verb deterere,^[4] ‘gastar per fregament, esmicolar’.^[5]

Vegeu també

Referències

↑ «detrit». Gran Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «detrít». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 14 setembre 2025].
↑ «detrit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
↑ Seva i Llinares, Antoni (ed.). «detero, -triui, - tritum». A: Diccionari Llatí-Català. 2007. Barcelona: Grup Enciclopèdia, 1993, p. 414. ISBN 978-84-7739-631-4.
↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «triturar 6.detritus. 1. detrít». A: Diccionari etimològic. 4a edició 2004, 1996, p. 928. ISBN 9788441225169.

[1] «detrit». Gran Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] «detrít». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 14 setembre 2025].

[3] «detrit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.

[4] Seva i Llinares, Antoni (ed.). «detero, -triui, - tritum». A: Diccionari Llatí-Català. 2007. Barcelona: Grup Enciclopèdia, 1993, p. 414. ISBN 978-84-7739-631-4.

[5] Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «triturar 6.detritus. 1. detrít». A: Diccionari etimològic. 4a edició 2004, 1996, p. 928. ISBN 9788441225169.

[1]