1839
| Tipus | any civil i any comú que comença en dimarts  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1839 (mdcccxxxix) |
| Islàmic | 1255 – 1256 |
| Xinès | 4535 – 4536 |
| Hebreu | 5599 – 5600 |
| Calendaris hindús | 1894 – 1895 (Vikram Samvat) 1761 – 1762 (Shaka Samvat) 4940 – 4941 (Kali Yuga) |
| Persa | 1217 – 1218 |
| Armeni | 1288 |
| Rúnic | 2089 |
| Ab urbe condita | 2592 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1800 1810 1820 - 1830 - 1840 1850 1860 | |
| Anys | |
| 1836 1837 1838 - 1839 - 1840 1841 1842 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 18 d'abril - Vilafamés (Plana Alta): els carlins aixequen el setge de Vilafamés quan arriben reforços carlins durant la Primera Guerra Carlina.
- 27 de maig - Ripoll (Ripollès): el comte d'Espanya aconsegueix assaltar la ciutat durant el setge de Ripoll i després la va cremar i destruir.
- 17 de juliol - Llucena (Alcalatén): els carlins aixequen el Setge de Llucena de 1839 després de la derrota que els infringeix Leopoldo O'Donnell durant la Primera Guerra Carlina.
- 8 i 9 de novembre - Moià: Crema de la vila per part de les tropes carlines.
- 14 de novembre - Peracamps (Llobera, Solsonès): els liberals cauen en una emboscada en la batalla de Peracamps de 1839 i perden contra els carlins a la Primera Guerra Carlina quan anaven a aprovisionar la ciutat de Solsona.
- Joaquim Rubió i Ors, conegut com lo Gaiter del Llobregat, publica els primers poemes en català al Diario de Barcelona.
- Es fa la primera fotografia a Barcelona al Pla de Palau.
- Resta del món
- 23 de març, Segura de los Baños (Província de Terol, Aragó): tot i que els carlins van haver de fugir al perdre la batalla de Segura van poder mantenir la fortalesa a la Primera Guerra Carlina.
- 2 de juliol: A vint milles de la costa de Cuba, es rebel·len 53 esclaus africans, amb Joseph Cinque al capdavant, i prenen el vaixell d'esclaus Amistad.
- 29 d'agost - Oñati (Alt Deba, País Basc):es signa el Conveni de Bergara que posa fi a la Primera guerra carlina.
- L'artista danès Johan Lundbye pinta l'obra Dolmen a Raklev, Røsnæs.
- Desenvolupat el daguerreotip[1]
- Matthias Jakob Schleiden i Theodor Schwann, proposen la teoria cel·lular.
- Tractat de Londres (1839) també conegut amb el nom de Tractat dels XXIV articles, els Regne Unit dels Països Baixos, França, el Regne Unit, Àustria i Prússia reconeixen la independència de Bèlgica. És també la fi de dret del Regne Unit dels Països Baixos, que esdevé Regne dels Països Baixos.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 9 d'octubre, Barcelona: Frederic Soler i Hubert, Serafí Pitarra, dramaturg, poeta i empresari teatral català (m. 1895).[2]
- 13 de novembre, Alcoi (l'Alcoià): Josep Jordà i Valor, músic i compositor valencià (m. 1918).
- 15 de novembre, Gandia (la Safor): José María Úbeda Montés, compositor i organista valencià (m. 1909).
- Resta del món
- 19 de gener - Ais de Provença (Occitània): Paul Cézanne, pintor francès (m. 1906).
- 8 de març, Shelbyville: Josephine Cochrane, inventora estatunidenca del rentaplats (m. 1913)[3]
- 16 de març - París, França: Sully Prudhomme, Premi Nobel de Literatura 1901 (m. 1907).
- 17 de març - Vaduz, Liechtenstein: Josef Rheinberger, compositor i pedagog alemany.
- 25 de març - Baden bei Wien: Marianne Hainisch, fundadora i presidenta del moviment de dones d'Àustria (m. 1936).[4]
- 3 de maig - Remscheid, Rin del Nord-Westfàlia (Alemanya): Johannes Fastenrath, escriptor i hispanista alemany (m. 1908).[5]
- 2 de juny - Colònia: Anna vom Rath, salonnière alemanya a Berlín (m. 1918).[6]
- 21 de juny - Rio de Janeiro: Joaquim Maria Machado de Assis, escriptor brasiler.
- 8 de juliol - Richford, Nova York (EUA): John D. Rockefeller, empresari i filantrop estatunidenc. Fundador de la Standard Oil Company (m. 1937).[7]
- 5 de desembre - New Rumley, (Harrison County) (Ohio) EUA: George Armstrong Custer, oficial de cavalleria dels Estats Units que va destacar durant la Guerra civil i en les guerres contra els indis.(m.1876)
- 13 de desembre - Valenciennes: Edma Morisot, pintora francesa impressionista.[8]
- Edo (Japó): Tsukioka Yoshitoshi, artista gravador.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
Resta del món
- 3 de maig, París (França): Ferdinando Paër, compositor parmesà (n. 1771).[9]
- 8 de juny, Salzburgː Aloysia Weber, soprano alemanya, cunyada de Mozart (n. 1760).[10]
- 23 de juny, Líban: Hester Stanhope, aristòcrata anglesa, viatgera i exploradora (n.1776).[11]
- 3 d'agost, Leipzig: Dorothea Veit, intel·lectual alemanya del romanticisme, escriptora, editora i traductora (n. 1764).[12]
Referències
[modifica]- ↑ «A Daguerreotype of Daguerre». National Museum of American History, Smithsonian Institution. [Consulta: 17 juliol 2008].
- ↑ «Frederic Soler i Hubert | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ Sadurní, J. M. «Josephine Garis Cochrane, la inventora del lavavajillas» (en castellà). National Geographic, 14-06-2022. [Consulta: 27 juny 2023].
- ↑ «Hainisch, Marianne; geb. Perger» (en alemany). OBL. Österreichische Biographische Lexikon, 2003. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Fastenrath, Johannes nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). Arxivat de l'original el 2021-05-11. [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Anna Jung vom Rath (1839-1918) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2024].
- ↑ «John D. Rockefeller | Biography, Facts, & Death» (en anglès). [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ «Edma Morisot» (en anglès). The Ark of Grace. [Consulta: 18 novembre 2024].
- ↑ «PAER, Ferdinando Francesco in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-08-08. [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «WEBER, ALOYSIA». Carl-Maria-von-Weber-Gesamtausgabe. Digitale Edition, 12-11-2023. [Consulta: abril 2024].
- ↑ «Lady Hester Lucy Stanhope (1776-1839)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 23 abril 2024].
- ↑ Hertz, Deborah. «Dorothea Mendelssohn Schlegel» (en anglès). Jewish Women's Archive. [Consulta: 17 agost 2024].
Vegeu també
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1839